dissabte, 15 d’octubre de 2011

Petita guia sobre com s'observa una fotografia i de quina manera cal comentar-la


Aquesta petita guia va arribar a les meves mans gràcies a un amic, o, si més no, la base, ja que la vaig modificar lleugerament per adaptar-la a les necessitats del Foto Fòrum que acabàvem d'iniciar l'amic Josep Maria March i jo l’any 2006. Ha plogut una mica des d’aleshores i hem vist com la idea prosperava, no només a Barcelona o Catalunya, sinó també a València, i avui m’he assabentat que un amic inaugura l’experiència a Toledo. De la mateixa manera que jo la vaig rebre al seu moment, la comparteixo amb vosaltres; m'ha demostrat que és útil.

A. Limpo


Observar una imatge és, en certa mesura, com tastar un vi. No cal ser un expert, sinó que hem de fixar-nos en una sèrie d’elements que ens ajuden a justificar les nostres sensacions i opinions. Els apartats proposats són, simplement, un suggeriment. Trobareu que hi ha alguns aspectes que no hi hem inclòs, mentre que d’altres que s’assenyalen potser no són prou importants per a vosaltres. No és un mètode exhaustiu, ni s’ha de seguir estrictament.

COM COMENTAR UNA FOTOGRAFIA

Caldria  tenir en compte els punts següents,  tant a l’hora d’emetre un judici de valor sobre una foto d'una altra persona com quan el rebem nosaltres en relació amb una de nostra:


    • Fer sempre una crítica des del costat positiu, remarcant els aspectes que creguem millorables i tractar d’evitar, per damunt de tot, els comentaris despectius o desqualificadors, és a dir, respectant la pluralitat d’opinions i tractant d’aprendre d’aquests errors que haguem pogut cometre als ulls de tercers.
    • Mirar d’evitar, en la mesura del possible, els comentaris simples del tipus “molt bona”/“molt dolenta”, o també un simple “m’agrada"/"no m’agrada”, sobretot si no van acompanyats d’un perquè, en ambdós casos. Seria prudent reservar aquest tipus de comentaris per als casos en què ja està tot dit i en què, no obstant això, vulguem fer palès que la foto no ens ha estat indiferent.
    • Tot i la dificultat reconeguda a l’hora de comentar fotos alienes d’un nivell molt superior al nostre, no hem de deixar de fer-ho, ja que això comporta un benefici objectiu per a ambdues parts: al fotògraf, li estem oferint una opinió sincera d’una persona amb un nivell d’”aficionat normal” que li pot ser útil a l’hora de saber el tipus de sensació que causa la seva foto en persones d’altres nivells de coneixements, i a les persones que comenten, amb la prèvia explicació de l’autor, les pot ajudar a comprendre el com i el perquè de la foto.
    •  En el cas de comentaris sobre les fotos d’algú que comença, seria convenient tractar de no emetre comentaris excessivament durs, ja que això podria portar implícit el desànim del fotògraf. Cal valorar, també, el nivell de professionalitat de la persona que exposa les seves fotos. Amb un nivell alt, els comentaris haurien de ser menys permissius davant els possibles errors.

      ELS PUNTS MÉS ESPINOSOS I COMPLEXOS AMB QUÈ ENS PODEM ENFRONTAR A L'HORA DE VALORAR UNA FOTOGRAFIA


      • Comentar fotografies de persones per l’obra de les quals se sent una certa admiració pot comportar caure en el simple reconeixement o en afalagaments a aquest autor i que s’obviïn possibles detalls que sí que serien dignes de criticar o d'observar per millorar en un futur. Això mateix és aplicable a l’hora de comentar fotos de persones de reconegut “carisma”: les simpaties personals de cadascú haurien de quedar a banda a l’hora d’emetre crítiques.
      • A partir de la capacitat o dels coneixements tècnics de cadascú, una obra pot ser una gran foto o una imatge amb diversos errors, però no per això ens hem de coartar a l’hora de pronunciar-nos sobre el que ens sembla una foto, amb tota llibertat i sinceritat.
      • Una crítica anterior pot marcar tendència. En la mesura del possible, hem de mirar de no deixar-nos influir per les opinions anteriors a la nostra, per molt que sembli que totes estan d’acord; cal ser conseqüent amb un mateix a l’hora de fer una crítica.
      • Tractar d’aïllar, tant com sigui possible, la temàtica de la foto del comentari que se’n fa. Hi ha temes que poden no agradar-nos personalment, però que poden aportar bones fotografies.
      • En exposar una foto als altres, hem de ser conscients que estem subjectes a la crítica i, de la mateixa manera que som lliures d’opinar el que ens sembli d’una foto, hem de respectar el que els altres, lliurement, pensen de la nostra. Si rebem comentaris adversos en relació amb alguna de les nostres fotos, poden haver-hi motius reals que els justifiquin dels quals no siguem conscients.
        QUÈ I COM

        Gènere de la fotografia
        Aquest apartat obeeix a la simple lògica de l’observador, tenint en compte que una foto pot comprendre, de vegades, més d’un gènere (paisatge, retrat, urbà, arquitectura, abstracte, denúncia, macro,  fauna, flora...).

        Intenció de l’autor
        Atès que, habitualment, no tenim l’autor de la foto al costat, hem de fer un esforç per posar-nos en la seva pell i en la seva possible idea quan va realitzar la presa.

        Emocions i sensacions que transmet la foto
        Independentment de la valoració sobre la intenció de l’autor, analitzarem les sensacions i emocions que ens transmet la imatge observada.

        Estètica de la foto
        Farem una valoració subjectiva de les qualitats estètiques de la imatge.

        Valoració de la dificultat de la presa
        D’acord amb les nostres pròpies experiències, valorarem el grau de dificultat que ha pogut tenir l’autor a l’hora de realitzar la presa (nocturna/diürna, distància entre l’objecte i el fotògraf, condicions atmosfèriques, motius en moviment, etc.).

        Objectes/motius de la foto i relació entre ells
        Analitzarem els diferents objectes o motius inclosos a la imatge que ens criden la atenció i considerarem la possible relació entre ells. Per exemple: excessius elements en una imatge poden crear una sensació de caos o, al contrari, d’harmonia. També podem analitzar si es distingeix clarament un objecte sobre la resta i es pot separar, a la foto, l’element principal (figura) de l’entorn (fons).

        Composició i enquadrament
        La composició és l’habilitat del fotògraf per organitzar una  escena determinada: el fons i el primer terme han de semblar situats, a través del visor, de forma harmònica. L’enquadrament es realitza, fins i tot, abans de mirar a través del visor de la càmera; prèviament caldrà determinar la imatge que abasta la nostra vista, la porció que triarem per realitzar la presa.

        Llum de l’escena
        Diferents fotos, diversos tractaments de la llum. Escenes naturals: llum de dia, nocturnes, postes i sortides de sol, etc. Interiors: ús del flaix o del trípode, segons la nostra intenció, a l’hora de captar un determinat ambient o detall. Fotos d’estudi o amb il•luminació controlada.

        Regla dels terços
        Tenint en compte que totes les regles són prescindibles a voluntat de l’autor, una de les més usuals és la dels terços. Si imaginàriament dividim una imatge en nou parts iguals, el punt d’interès hauria de situar-se a la intersecció de dos dels terços, ja sigui superior o inferior i/o a la dreta o a l’esquerra.



        ASPECTES TÈCNICS GENERALS DE LA FOTO

        Exposició i medició
        Per aconseguir una bona exposició en el moment de fer una fotografia, cal combinar adequadament l’obertura del diafragma i la velocitat d’obturació. Aquests factors determinaran la qualitat de la imatge pel que fa a sobreexposició o subexposició.

        Obertura i profunditat de camp
        L’obertura es fa servir, principalment, per ajustar l’exposició d’acord amb el nivell d’il•luminació, però també pot tenir un efecte creatiu. D’altra banda, la profunditat de camp assenyala el grau de nitidesa dels diferents plans d’una imatge.

        Obturador i moviment
        Mitjançant l’elecció de la velocitat o temps d’exposició podem determinar si desitgem una escena que reflecteixi moviment  (obturació llarga) o bé una imatge estàtica (obturació curta).

        Objectius o focals
        Mitjançant l’elecció de la focal adequada podem obtenir imatges de caràcter molt diferent. Per exemple, amb una focal curta  (angulars: de 6 mm -ull de peix- a 35 mm) podem aconseguir deformacions o perspectives exagerades que donaran gran força a la imatge. Amb una focal estàndard (de 45 mm a 70 mm) aconseguirem escenes bastant ajustades a la percepció normal de la nostra visió. Amb una focal llarga (de 100 mm a 500 mm) podem acostar motius fotogràfics que estiguin lluny de nosaltres i, alhora, acurtar el pla o profunditat de la presa.

        Tractament i postprocés de la foto
        To, contrast, saturació del color, equilibri de blancs (temperatura del color), nitidesa. Reenquadrament o retallada. Correcció de l’horitzó o de la verticalitat. Correcció d’aberracions focals (divergència/convergència de línies). Elecció de color o blanc i negre. Efectes especials aplicats a la imatge.


        dissabte, 1 d’octubre de 2011

        El Foto Fòrum octubre 2011

         Autor del cartell: Josep Maria March Adell

        DIJOUS 26/10/2011 de 19:30 a 21:00h 

        Centre Cívic Can Felipa
        Carrer Pallars 277, Barcelona
        Metro línea groga estació Poblenou
        BUS: 36,42,71,92,141

        El Foto Fòrum NO és un curs, és una tertúlia sobre qualsevol aspecte relacionat amb el món de la fotografia.
        No importa el nivell de coneixement fotogràfic que es tingui, tothom es benvingut. Si vols pots portar una fotografia de la qual tots hem parlarem tant dels aspectes tècnics com dels artístics.
        És una activitat oberta i gratuïta per a tothom (no cal inscripció prèvia)